EspañolLa pressió sanguínia es defineix com la força que exerceix la sang sobre les parets dels vasos sanguinis. Com que a mesura que la sang es mou a través d’artèries, arterioles, vasos capil•lars i venes, va perdent pressió, prenem com a referència la tensió arterial.
La pressió o tensió arterial es mesura per tant, a les artèries, que prenen la sang del cor, i la definim com la força que exerceix contra la paret arterial la sang que circula per les artèries.
La tensió arterial és essencial perquè la sang pugui circular pels vasos sanguinis i compleixi la funció de portar a tots els teixits de l’organisme, l’oxigen i els nutrients que necessiten per mantenir correctament la seva activitat.
La pressió arterial és un dels principals signes vitals del cos humà i inclou dos mesuraments: la pressió sistòlica, que es mesura durant el batec del cor (moment de pressió màxima), i la pressió diastòlica, que es mesura durant el descans entre dos batecs (moment de pressió mínima).
Primer es registra la pressió sistòlica i després la pressió diastòlica, per exemple: 120/80. També s’anomena pressió sanguínia arterial i tensió arterial.
La tensió arterial és important a l’hora d’avaluar l’estat de salut general, ja que el cas d’estar per sobre del que és normal (hipertensió) pot significar un risc important de patir malalties greus (malalties cardíaques, infart cardíac, ictus, insuficiència renal , etc.).
Quan és baixa (hipotensió) pot ocasionar estats de confusió, marejos, vertigen, desmais, debilitat o somnolència.
Atenent els valors de la tensió arterial (el primer és la tensió sistòlica o alta i el segon la diastòlica o baixa), aquesta es classifica de la següent manera:
• Normal: els valors que determinen la normalitat poden oscil•lar entre 90/60 i 130/90 mm de mercuri.
• Hipotensió o tensió baixa: quan es produeix una caiguda de 20 mm de mercuri sobre els valors que es tenen habitualment.
• Hipertensió o tensió alta: si se superen els 140/90 mm de mercuri. L’envelliment comporta habitualment un augment de la tensió arterial a causa de l’enduriment de les parets arterials, per la qual cosa és molt freqüent que la gent gran pateixi hipertensió.
• Prehipertensió: en una classificació recentment incorporada i que està determinada quan el valor de la tensió arterial es troba entre 130/80 i 140/90 mm de mercuri. La raó és que els especialistes consideren que és el moment d’iniciar una vigilància més continuada de la tensió arterial i adoptar mesures preventives.
Cal tenir en compte que els valors de la tensió arterial no es mantenen inalterables al llarg del dia, sinó que pateixen oscil•lacions en funció de diferents factors.
Així, l’estrès o les situacions de perill poden produir un augment passatger encara que significatiu com a conseqüència d’una elevada secreció d’adrenalina i noradrenalina o de l’activació del sistema nerviós parasimpàtic, factors contribueixen a un increment del ritme cardíac.
Per contra, la deshidratació, el consum d’alcohol, el consum de determinats medicaments, una hipoglucèmia o situacions de xoc (anafilàxia, infart, etc.), entre altres causes, poden induir un descens sobtat de la tensió arterial.
