Disfunció erèctil II: Tractaments no orals

Els medicaments orals no són l’única forma de tractar la disfunció erèctil (DE). En aquest article, anem a explicar les diferents opcions de tractament i com funcionen. Recordem que es tracta de medicaments subjectes a prescripció mèdica, que ha de receptar la marca i principi actiu, la concentració i la dosi que millor s’adaptin a les seves necessitats.

Tal com vam comentar en el nostre anterior article sobre la disfunció erèctil, els tractaments orals són per la seva senzillesa la primera de les opcions farmacològiques per tractar la DE. No obstant això, si té disfunció erèctil i no pot prendre certs medicaments orals o si els tractaments orals no són eficaços, disposa d’altres opcions de tractament comercialitzades.

En primer lloc, hem d’entendre que alguns pacients poden no ser aptes per a prendre els tractaments orals. No tots els homes poden prendre medicaments orals per tractar la disfunció erèctil amb seguretat, com sildenafil (Viagra), vardenafil (levitra, Staxyn), tadalafil (Cialis) i avanafil (Stendra). Els medicaments per a la disfunció erèctil poden no funcionar o ser perillosos en cas de:

  • Prendre medicaments amb nitrat, com la nitroglicerina, el mononitrat d’isosorbida o el dinitrat d’isosorbida.
  • Tenir la pressió arterial molt baixa (hipotensió) o pressió arterial alta no controlada (hipertensió).
  • Tenir malaltia hepàtica greu.
  • Tenir malaltia renal que requereix diàlisi

En alguns casos, també pot ser preferible triar una altra opció de tractament per evitar els efectes secundaris causats per certs medicaments orals.

Els medicaments no orals per a la disfunció erèctil són de 2 tipus:

  • Injeccions. Són medicaments que s’han d’injectar directament al penis per aconseguir l’efecte desitjat, és a dir una erecció. Els medicaments d’ús més freqüent són el alprostadil (Caverject), la papaverina i la fentolamina.

Aquests tractaments utilitzen una agulla fina per injectar el medicament, ja sigui a la base o en un lateral del penis.

L’objectiu dels tractaments amb injeccions és produir una erecció, que en aquest cas sol durar de 20 a 40 minuts. Si una erecció dura més d’una hora, caldrà modificar el medicament o la dosi per evitar possibles complicacions a llarg termini.

L’agulla que s’utilitza és molt fina, de manera que el dolor sofert en el lloc de la injecció sol ser lleu o inexistent.

  • Supositori uretral d’alprostadil. La teràpia amb alprostadil intrauretral (Muse) consisteix a col·locar un minúscul supositori d’alprostadil dins de la uretra del penis. Amb un aplicador especial, s’insereix el supositori a la uretra del penis. L’erecció generalment comença al cap de 10 minuts i dura entre 30 i 60 minuts.

Els medicaments per a la disfunció erèctil no poden combinar-se. Els tractaments orals per a la DE no poden combinar-se amb els tractaments no orals.

Llegiu detingudament els prospectes mèdics corresponents i consulti el seu metge o farmacèutic si té dubtes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.