Un medicament, explicat de manera senzilla, és una substància composta d’un o més principis actius, destinada a prevenir, alleujar o millorar la salut d’una persona. La seva dispensació es realitza habitualment a les farmàcies.
Els medicaments poden i solen estar compostos per tres elements:
- El principi actiu, que és l’element responsable de la seva activitat. El seu objectiu es dirigeix al lloc on ha d’exercir la seva acció.
- L’excipient, s’afegeix al principi actiu per facilitar la seva preparació, servir de vehicle, estabilitzar i determinar les seves propietats físiques o químiques, o modificar les seves característiques.
- La forma farmacèutica o galènica, és la forma en què es presenta un medicament i determina la seva administració, perquè assoleixi la seva màxima eficàcia. La seva presentació pot ser en forma de càpsula, supositori, pomada, gel, comprimit, ampolla, càpsula, pegat, xarop, gotes i solucions òtiques, oftàlmiques o nasals, etc.
Els medicaments es poden classificar de moltes maneres, per exemple segons si és necessària o no una recepta mèdica.
Els medicaments subjectes a prescripció mèdica, s’identifiquen perquè tenen a la part superior dreta un cercle. Quan el cercle està dividit en 2 o té una banda ombrejada, és un medicament psicòtrop.
Si el cercle està completament ombrejat, es tracta d’un estupefaent.
No obstant això, la manera més senzilla d’entendre-ho, és segons el seu ús habitual. Els grups més utilitzats són els següents:
- Analgèsics. Són fàrmacs destinats a alleujar el dolor físic produït per lesions, cops o ferides. Es divideixen opiacis i no opiacis:
- Els opiacis són més potents, però poden generar dependència i només se subministren sota supervisió mèdica. Un exemple seria la morfina.
- Els no opiacis es poden adquirir sense recepta i els més populars són l’ibuprofè i el paracetamol.
- Antiinflamatoris.- La seva finalitat és disminuir la inflamació dels teixits i per tant alleujar els dolors derivats de la inflamació.
- Antiinfecciosos i antivírics.- Són medicaments receptats per combatre les infeccions. Es dispensen sota recepta mèdica perquè el seu ús desproporcionat pot generar resistències. Poden ser de diversos tipus:
- Antibiòtics (contra els bacteris).
- Antifúngics (contra els fongs).
- Antivírics (contra els virus).
- Antiparasitaris (contra els paràsits).
- Antitussígens.- Utilitzats per minimitzar la tos. Es recomana no abusar dels que contenen codeïna ja que poden produir dependència.
- Mucolítics.- Es recomanen quan la mucositat dificulta la correcta respiració.
- Antiàcids.- La seva funció és combatre les secrecions gàstriques i l’acidesa. El més popular és l’omeprazol.
- Antidiarreics.- S’utilitzen per alleujar i frenar els efectes de la diarrea. Inhibeixen la motilitat de l’intestí, el que ajuda a que els excrements tinguin més volum i consistència.
- Laxants. S’utilitzen en cas de restrenyiment de llarga durada per afavorir el trànsit intestinal. Els laxants han de ser consumits amb moderació ja que abusar-ne farà que l’intestí no treballi correctament i perdi la seva capacitat per absorbir nutrients.
- Antipirètics. Serveixen per reduir la febre. Els més coneguts són el paracetamol, l’aspirina o l’ibuprofè. L’ibuprofè i l’aspirina poden produir problemes de l’aparell digestiu.
- Antial·lèrgics.- Són fàrmacs destinats a combatre els símptomes de l’al·lèrgia i la hipersensibilitat. Els més coneguts són els antihistamínics.
- Antidepressius.- Són fàrmacs pertanyents al grup dels psicòtrops, utilitzats per tractar trastorns depressius majors, d’ansietat, desordres d’alimentació i alteracions en el control dels impulsos.